dimecres, 19 de desembre del 2007

No es una poesia

Vull fer un llarg viatge
on avui hi faci calor.
Vull escoltar un vals
i ballar en un palau d’alts sostres
i les parets plenes de miralls
sentir el ritme a les venes
i donar voltes sense parar.
Sortir al jardi iluminat
per la lluna plena
i mirar als ulls de la felicitat.
Sortir volant de la ma
i reposar en una estrella
veint pasar línees blanques
que sen van per no tornar.
Em fa el darrer peto,
es puja en una d’elles
desapareix en l’horitzo
com un punt blanc
que queda en la constelacio
de tots els meus records,
pero brillant una mica mes.

5 comentaris:

Suzy Lee ha dit...

Bon any nou!!
Volem escamarlans!!
Volem escamarlans!!
Bon any nou!!

lluis ha dit...

igualment!! ja li vai dir a l'anna que quan vulgueu, trieu 1 dia i endavant, podriem fer-ho un dissabte al migdia per exemple!

Suzy Lee ha dit...

jo dissabte treballo. hauria de ser diumenge.

Anna Espinach Llavina ha dit...

Gupau! QUe ja fa molt que no ens veiem... No t'he dit res perquè estic bastant liada de feina i no paro pel barri. L'altre dia vaig anar a la boqueria per primer cop! Imagina't. A veure si el cap de setmana que ve lliguem encara que sigui un vermutillo i ens veiem les faces... Molts petons i segueix escrivint No-Poetry!

lluis ha dit...

epalas noies! com passa el temps de volant! ara m'has pillat de viatge una altre vegada, etic a tokyo! i la semana que ve a suissa o susea que tens la meva paraula que quan torni us reservo divendres tarda o dissabte al mati per anar a comprar i fem un dinar el diumenge perque pugui venir la lotte! ja sabeu el menu! :-) mooolts petons i Sayonara!