La franceseta

Que es francesa ho he deduit al sentir els improperis que murmurejava quan, un cop li he cedit el pas posant-me de peu, ha intentat matusserament entafonar la enorme bossa de ma als peus del seu seient. Era obvi que no hi cabia i despres d’uns quantes apretades i puntades de peu violentes ha desistit i s’ha passat el viatge amb les cames encorvades i els peus a sobre.
El cas es que quan m’he aixecat per deixar-la passar, la bossota que no deu haver volgut facturar li pesava tan enormement que al intentar escurrir-se per la triple filera cami de la finestra ha perdut el fragil equilibri del seu cos i s’ha desmoronat sobre el seient del mig, mirant-me amb cara d’odi com si la meva mera presencia n’hagués estat la causa. No li ha importat en absolut que el seu pesat cul hagues caigut a plom sobre la meva motxila. Sort que no havia agafat les ulleres de sol he pensat. La típica joveneta francesa, mimada i queixosa a qui li sembla que tot el mon esta format per una enorme massa d’imbecils compintxats per ferli la vida complicada i tocar-li la pera. Ni un bri d’intenció de disculpa.
Aprofitant que s’ha quedat mig dormida me l’he quedat mirant i me l’he imaginat en mig de l’acte sexual, del que segur deu tenir més d’una experiencia.
La veig asseguda de cuclilles sobre el cos estirat de l’home, gemega entre les dents amb el cap inclinat cap el sostre, tibada de plaer. La seva suada cabellera caient-li sobre els pits, recargolant els llençols amb les mans mentre esbufega acompassadament. De fet li suen totes les parts del cos, grans goterades llisquen pel seu front, per les aixelles, pel pits. Tota ella es molla de la immensa xafogor de l’extasi que sent. A poc a poc va accelerant el ritme de la seva cavalcada gemegant cada cop amb mes intensitat fins que de sobte un torrent de liquid comença a fluir de la seva vagina, amarant completament els llançols i el pit de l’home esclatant en un brutal i infinit orgasme.
Just quan pensava que de fet no en tinc ni puta idea de com deu ser en realitat aquest tipus d’orgasmes la tia s’ha desvetllat de cop i ha girat el cap com notant la meva mirada. No hi he estat a temps, he girat el cap tan rapid com he pogut pero prou lent per veure una expressió d’odi com dient que collons estas mirant pervertit.
Em sembla que intentare fer una bacaina, que encara em queden moltes hores aqui assegut.

el meu primer dialeg

Sense cap dubte el que ara llegireu es una sonora tonteria, el meu primer dialeg del curs d'escriptura teatral. L'encarrec inicial va ser que escrivissim el que haviem fet aquell dia de la 1300 a la 1301, alla mateix i en 5 minuts. Jo amb la deria de redactar alguna coseta amb cara i ulls i anar escrivint i anar tatxant quan vaig sentir el 'Be, a veure que tenim' m'havia quedat en les 3 misarables ratlles. La resta de la parroquia, i queda per a una entrada posterior i segur que no molt llunyana la descripcio de la gent que hi he conegut, havia fet uns textos llarguissims amb tota mena de detalls, i el que es pitjor, amb moltissima gracia i estil. Tots sense excepcio, des del quasi jubilat que es va apuntar perque li havien cancelat el curs de guions fins al txavalet de 17 anys amb vocació teatral que li havien regalat el curs per reis. Pero be, us asseguro que jo no em rendiré tan facilment. El professor va anar fent comentaris molt positius a cada un dels textos, aixo te força, aqui hi ha salsa etc fins que va arribar al meu, que despres d'un teatral atac de tos em va comentar que molt be i que a veure el del següent. Ah! pero jo soc com un home de gel ara, no m'inmuto davant aquestes nímies contrarietats, qui va dir que fos fàcil! Així que un cop tots llegits va el paio i diu que ho hem de passar a format teatre, que molt be allo de 'vaig pensar que...' pero que en teatre això no es veu i s'ha de muntar de la manera adequada. Per exemple pots fer que et truca algu i en parles (encara que sembla que es un recurs fàcil que s'ha d'evitar a tota costa). Total que jo havia de fer el diàleg a partir de 3 linees que per vergonya no reproduiré aquí pero que parlaven del jo oficinista, mirant pisos per internet i, literalment, "entrant en la clandestinitat del meu despatx". La paraula clandestinitat la vaig fer servir unicament per petulancia, per posar-ho maco però vet-ho aqui que aquesta en concret es la que li va semblar que podia dir alguna cosa. Genial. Tota la setmana trencantme les banyes amb el dialeg que s'havia de quadrar en 'un minut de teatre' amb la base de 'mirant pisos a internet' i 'clandestinitat'. I be, aixo es el que va quedar. (Molt important! es el meu primer text! una mica de paciència siusplau!)

Un Despatx en un gratacels amb una taula, una cadira i un ordinador. Una de les parets laterals dona a l’exterior, l’altra te una porta i petita finestra que dona al passadís. Jo mirant la pantalla i movent el ratolí.
(truquen a la porta)

JO: Endavant

Secretaria direcció: (entra mastegant un xiclet ostensiblement) bon dia, porto les nomines. El seu nom sisplau?

Jo: Sr Jo.

Secretaria direcció: (mentre fulleja el bloc de nomines que porta) A quin departament treballa?

Jo: A devolucions

Secretaria direcció: A devolucions? Però...Mira que en soc de bleda (somriu) Cada trimestre li pregunto lo mateix (li entrega la nomina) Be no l’entretinc mes que he d’acabar la ronda i em moro de gana

Jo: Caram les 930 i ja te gana

Secretaria direcció: Miri que esmorzo com Déu mana quan em llevo eh? Però es arribar a la cuina d’aquí per fer el primer cafè i sento com unes olors delicioses a rostits suquets i coses així i se’m obra una fam de por. (mira dissimuladament cap a la porta i baixa el to de veu) Crec que en aquesta empresa fan el mateix que al pàrking del Corte Inglés que insuflen olor a pollastre rostit a la ventilació perquè nomes entrar set obri la gana i compris mes! Qui va tip es queixa menys!

Jo: (riu) Quines coses de dir!

Secretaria direcció: Paranoies Ja ho se (riu també) be adéu siau
(es tanca la porta i jo es posa a mirar immediatament i amb molta atenció la nomina que li acaba de donar)

Jo: Sii!! (estirant els 2 braços amb senyal de victòria) (mira l’ordinador movent el ratolí) per fi la meva pròpia terrassa! (es recolza a la cadira amb la mirada perduda i Comença a sentir-se de fons un tic-tac de rellotge) (fosc) jo al despatx llançant boles de paper a una cistella (fosc) Jo fent una migdiada (fosc) jo llegint un playboy

Veu1: Adéu fins dema
Veu2: Adéu

(jo amaga la revista ràpidament sota uns fulls i fa veure que treballa, als segons no sent mes sorolls, es serveix un whisky i torna a agafar la revista) (Fosc)
Jo jugant al despatx amb un cub de rubick, de fons se sent un aspirador al passadís

Carmina: (vestida de dona de fer feines obre la porta) ja ha marxat tothom (es comença descordar la bata per dalt) (veu pícara) que! A sobre la taula com sempre?

Jo: I tant colometa meva però avui serà la última vegada

Carmina: (contrariada) tots aquests anys ajudan-te i ara em vols deixar tirada eh!

Jo: ja em puc comprar el pis, la pròxima vegada en un llit com deu mana

Carmina: En serio?

Jo: I tant que si, vinga a celebrar-ho (l’abraça, l’aixeca del terra i l’asseu sobre la taula amb les cames obertes mentre la besa apassionadament) (fosc)
El despatx buit. Se sent algú que orina i que tira de la cadena. Jo entra al despatx vestit amb una bata d’estar per casa i badallant.

Jo: 10 anys i per fi la última nit!
Jo baixa un llit nido d’una falsa paret del despatx, es treu la bata, s’estira i tanca el llum.