dilluns, 8 de desembre de 2008

El Veredicte


Be doncs finalment i després de la meva puríssima visita a Berlin ja tinc resposta del màster. No cal que digui si heu llegit alguna de les meves últimes entrades que estic fet un bon embolic, no havia hagut mai de prendre una decisió tan incerta a la meva vida.
La última part de la ‘aplicació’ després de fer traduir notes (per favor quina pena que fan tan cincs seguits), títol, fer l’examen d’anglès TOEFL i el maleït GMAT que va sortit bastant txurru era l’entrevista personal. Em van oferir fer-la per via skype però com que no havia estat mai a la ciutat no em cabia la possibilitat de plantejar-me passar-hi un any sense haver-hi posat mai els peus. I així que cap a Berlin falta gent. He de reconèixer que no he vist molt de la ciutat, i siusplau no em pregunteu si he vist el zoològic, la iglesia rota (curiós com la gent que fa turisme memoritza les visites obligades en castellà), el bunker de Hitler i tota la resta perquè la resposta a tot es no. He fet unes patejadetes de rigor, he conegut una gent molt maca que la espinaca em va presentar per si acaba quedant-me tingués algu a qui plorar-li les penes i m’he emborratxat salvatgement, que es la millor manera d’integrar-te a la vida local. Bé potser lo de mirar el plano del metro a les 6 del mati i veure’l completament borrós amb el que no havia manera de saber cap a on tirar es una mica exagerat però últimament estic donat als excessos, la tensió del moment suposo. Total que arribem dijous a un youth hostel de Kreuzberg bastant cool, com un hard rock però amb cutre on la recepció funciona com a bar amb sofàs i música i on la gent pren unes birres en un bon ambient abans de sortir de festa. O això era el que em pensava. Resulta que hi ha gent que si queda com quinze dies i que algun dia li dona per quedar-se al lloc tota la nit. I el recepcionista del torn nocturn es multiplica en barman i DJ i va amenitzat la vetllada a cop de beat i cerveses. La veritat es que no m’ho podia creure quan a les 5 del mati i amb dues hores de son per endavant abans no em llevés per la entrevista pensava que em queia la paret a sobre del retruc dels baixos a tot volum. I aquí si que em vaig sentir vell quan em vaig dirigir a la sala per demanar-li si podia abaixar la música. Quina vergonya. Però ja se sap que són alemanys i pensen en tot i apart d’assegurar-me que ajustaria el volum em va indicar que també dispensava uns utilíssims taps per les orelles a la módica quantitat d’un euro. Veure per creure. Tot i això el soroll es va seguir sentint i quan em vaig llevar em volia morir, feia unes ulleres amb les que quasi podia ensopegar i em temia el pitjor per a la entrevista que m’esperava.
Al final però tot molt be, l’escola es l’antic palau del lider de la RDA completament renovat i modernitzat amb pantalles tàctils que corren cortines i apagguen llums i un impressionant mosaic en una paret de 8 metres d’alçada amb el l’escut de la falç i el martell. Van decidir no tirar-lo però curiosament han instal•lat una mega cortina de la mateixa alçada per si algun dia tenen un visita i li han de tapar les vergonyes.
La entrevista va ser al final i ja vaig veure en el moment que havia anat molt bé, que els havia agradat. Jo en aquell moment dubtava més que mai que carai hi feia jo allà i com m’ho havia ni arribat a plantejar. La resposta però m’ha arribat en forma d’email aquest matí. El comitè d’admissions ha emès una ‘strong recomendation’ que m’ofereixin una plaça i tot seguit em diuen una cosa que segur que diuen a tothom pero a algu que s’ha passat tan de temps amb dubtes fins al punt d’afectar-li a la autoestima em fa quasi caure una llagrimeta “We believe in you as a new leader of the 21st century who will make a real difference” i tot seguit em diuen lo de la beca. Em paguen mes de la meitat del cost total incloent el viatge de treball a shangai, un portatil, tots els dinars i tots els llibres. M’he quedat de pedra davant el correu. I bé lo unic que ara puc pensar es que es una oferta que no puc refusar. Per tant anuncio solemnement que l’any 2009 el passaré a la capital alemanya. Desitgeu-me sort, bitte.