Que es francesa ho he deduit al sentir els improperis que murmurejava quan, un cop li he cedit el pas posant-me de peu, ha intentat matusserament entafonar la enorme bossa de ma als peus del seu seient. Era obvi que no hi cabia i despres d’uns quantes apretades i puntades de peu violentes ha desistit i s’ha passat el viatge amb les cames encorvades i els peus a sobre.
El cas es que quan m’he aixecat per deixar-la passar, la bossota que no deu haver volgut facturar li pesava tan enormement que al intentar escurrir-se per la triple filera cami de la finestra ha perdut el fragil equilibri del seu cos i s’ha desmoronat sobre el seient del mig, mirant-me amb cara d’odi com si la meva mera presencia n’hagués estat la causa. No li ha importat en absolut que el seu pesat cul hagues caigut a plom sobre la meva motxila. Sort que no havia agafat les ulleres de sol he pensat. La típica joveneta francesa, mimada i queixosa a qui li sembla que tot el mon esta format per una enorme massa d’imbecils compintxats per ferli la vida complicada i tocar-li la pera. Ni un bri d’intenció de disculpa.
Aprofitant que s’ha quedat mig dormida me l’he quedat mirant i me l’he imaginat en mig de l’acte sexual, del que segur deu tenir més d’una experiencia.
La veig asseguda de cuclilles sobre el cos estirat de l’home, gemega entre les dents amb el cap inclinat cap el sostre, tibada de plaer. La seva suada cabellera caient-li sobre els pits, recargolant els llençols amb les mans mentre esbufega acompassadament. De fet li suen totes les parts del cos, grans goterades llisquen pel seu front, per les aixelles, pel pits. Tota ella es molla de la immensa xafogor de l’extasi que sent. A poc a poc va accelerant el ritme de la seva cavalcada gemegant cada cop amb mes intensitat fins que de sobte un torrent de liquid comença a fluir de la seva vagina, amarant completament els llançols i el pit de l’home esclatant en un brutal i infinit orgasme.
Just quan pensava que de fet no en tinc ni puta idea de com deu ser en realitat aquest tipus d’orgasmes la tia s’ha desvetllat de cop i ha girat el cap com notant la meva mirada. No hi he estat a temps, he girat el cap tan rapid com he pogut pero prou lent per veure una expressió d’odi com dient que collons estas mirant pervertit.
Em sembla que intentare fer una bacaina, que encara em queden moltes hores aqui assegut.
5 comentaris:
Ep! Que has perdut la musa? Mira que fa dies que no actualitzes eh? (i ja saps que faig un control rigorós jo!).
Àngela
si feia aquesta cara, de follar més aviat poc... Noi, on ets ara? És que passes la vida dalt d'un avió? Et dec una trucada des de fa... Mil anys? Només puc demanar disculpes per tant de silenci i cites incompertes. Ara ja torno a ser una mica més persona que treballa una mica menys... Per cert, trna'm a enviar el teu telèfon que n'he tornat a perdre un bon grapat. Petons des de Pintor Fortuny en una nit d'insomni.
quina visió més fugaç. portes d'ascensor tancant-se i reconeixements a l'últim moment.
jo estudio a l'institut del teatre, la pregunta hauria de ser què hi feies tu allà?
jajaja jo???doncs...ehm...anava ala biblioteca! Quina surprise, pensava que feies periodisme o algu pel allo del comentari de la peli aquella del teu blog.
El dia magic que quedm per fer aquell sopar que tenim pendent de no ser quan fa ja m'explicaras que fas!
Petons!
of course.
Publica un comentari a l'entrada